La evolució de Laurus, que fòs un veterà Romà, passa a Laurano i fins ara Llorà ...


Ara fa uns mesos vaig demanar a un amic, filòleg professional, la investigació sobre l’origen del nom del poble de Llorà.

Resultant després del treball de recerca,

1. A una tesi de la UAB “ERMESÈN, VIDA Y OBRA DE LA CONDESA” es fa esmena que a l’any 1058,

…. Ermesèn devolvió a la Seo de Girona y a su obispo Berenguer las iglesias y feudos que ella poseía en dicho obispado.……………….Et ecclesiam Sancti Petri de Laurano, cum pertinentiis eius et fisco et ipso auer de Angles…….


La tesi és sobre la comtessa Ermesèn, Sant Pere de Llorà apareix en la documentació perquè la església era propietat de la comtessa en el moment de casar-se i consta, en el registre de béns que aporta al matrimoni.

És un text en llatí perquè l’administració civil va continuar sent en llatí durant part de l’edat mitjana, però el “de Laurano” és català, de la evolució de Laurus del Llatí.

2. En una acta judicial de 1176 apareix un veí, Berenguer de Llorà, en relació amb un judici sobre el castell de Lloret (“judicatum super castro de Laureto”).

Judicatwn super Castro de Laureto: anno MCLXXUI. (Vid.
p. 148.)

Ex autog. in arch. eccl. Gcrund.

Jligo Ildefonsus Dei gratia Rex Aragonensium Comes Barchin, et Marchio Provincise, cognitor huius causse qua? vertitur Ínter G. Gerunden. Episcopum, et Berengarium de Palacons, assidentibus mihi G. Dei gratia Terrachon. Archiepiscopo , Apostolicae Sedis Legato, el Bernardo Barchin. Episcopo , et P. de Ripulleto, et A. de Castrovetulo, et Raimundo de Montecatano , et A. Gaufridi et Judice de palacio, et Berengario de Buxados , con dompno Berengarium de Palacons ul restilual castrum de Laureto cum omni suo ture Episcopo , et ecclesiíB Gerundcnsi , quod iure pignoris cognovi esse Gerunden. ecclesiai obligatum pro CC quinquaginta morabatinis avinaiariis, sicuti in illo pignoris instrumento , quod inde ecclesia? Gerunden. habct, continelur; ft£ Ídem Episcopus et Gerund. ecclesia persolvat uxori et tilio Berengarii do [de] Laurano ducentos morabatinos avinaiarios, tjuos praecepit ei reddi Bernardus de Palacons in diftinilioae



Per acabar, els pobles germans de Llorà....

- Laurac, a Occitània

A la web del poble diu ....Le village de Laurac tire son nom de Laurus qui était sans doute un vétéran romain. Le nom complet est Laurac le Grand qui, a son tour, a donné son nom au pays qui l’entoure : le Lauraguais.

- Llorac, a la Conca de Barberà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada